El memorial

El memorial és una instal·lació escultòrica profundament integrada en el paisatge. L’extraordinària sensibilitat de Karavan permet que doni una vida pròpia als espais naturals i urbans on treballa. En la seva intervenció, els penyasegats de la Costa Brava i alguns elements arquetípics naturals mediterranis com l’olivera, la pedra i el vent teixeixen una història sobre el seu passat com a lloc d’exili i alhora fan un exercici de memòria contemporània.

El nom Passatges, escollit per Dani Karavan, fa referència tant al pas de frontera i a la mort de Benjamin a Portbou com a l’obra literària i filosòfica inacabada del Llibre dels Passatges [Das Passagen-Werk]. Aquesta magna obra, que Benjamin inicià el 1927, és una recopilació de textos de la vida del París del segle xix i els seus passatges cap a l’experiència urbana. Aquest projecte el retingué a París i a Europa fins que els nazis van entrar a la capital de França.

En la creació d’aquest memorial, Karavan va adoptar un apropament similar al del mateix Benjamin, connectant les traces del dolor passat, la memòria i l’exili amb la possibilitat d’un futur nou i millor. De fet, el memorial incorpora algunes de les idees més influents de Benjamin sobre la filosofia de la història, la necessitat de l’experiència, el concepte de fronteres, el paisatge com a aura i el paper vital de la memòria.

El memorial s’inaugurà el 15 de maig de 1994, amb la presència de nombroses personalitats, entre elles Lisa Fittko, que guiava els fugitius del nazisme, entre ells Benjamin, per escapar-se de la França nazi travessant a peu els Pirineus. L’obra fa extensiu el seu homenatge a tots els éssers anònims que fugen a l’exili a la recerca de la llibertat.

Consta de quatre elements integrats al paisatge: 1. El remolí d’aigua, 2. El mur de pedres, 3. L’olivera i 4. La tanca. És una experiència única baixar pel túnel de ferro en què un vidre gruixut tanca el camí esglaonat i els visitants no poden anar més enllà. Al mateix vidre, una citació de les tesis Sobre el concepte d’història (1940): “És una tasca més àrdua honorar la memòria dels éssers anònims que no la de les persones cèlebres. La construcció històrica es consagra a la memòria dels qui no tenen nom”.

Vist des de dalt, el monument està perfectament integrat en el seu entorn físic: un paisatge de granit rovellat, un terreny nu i àrid de roques marrons i grises. L’obra, vista des de dins, ofereix al visitant una experiència única: un itinerari realitzat amb diversos “passatges”. En lloc d’imposar un únic recorregut, l’artista ha decidit donar als visitants llibertat absoluta per passar i construir la seva pròpia experiència.

El 2014 l’Associació Passatges presentà a l’Ajuntament de Portbou la proposta de declaració del Memorial com a BCIN. El 2018 el Govern de la Generalitat de Catalunya declarà el memorial Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de “lloc històric”, perquè suposa un reconeixement als homes que van creure indispensable lluitar per la democràcia i la llibertat i és un indret que passa a ser una fita i un marc essencial en la història dels drets humans i de la història catalana, europea i universal. El 2016, Dani Karavan va ser reconegut amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat per aquest Memorial.

L’any 2020 la Fundació Angelus Novus contribuí a trobar el finançament de 24.000 € per restaurafr el Memorial de diversos graffiti i l’any 2022 ha rebut  del Consolat de la República Federal d’Alemanya l’ajut de 5000 € per canviar el vidre que tanca el túnel del Memorial.

Dani Karavan (Tel Aviv, Israel, 1930-2021). És conegut per les seves intervencions d’art públic en el paisatge natural i urbà. Pel seu origen i tradició cultural, ha estat especialment sensible a les propostes relatives a la memòria i l’exili. En la seva obra uneix natura, paisatge, art, memòria, història i humanisme.

La seva primera escultura ambiental a gran escala, el Monument de Negev (Be’er Sheva, Israel, 1963-1968), li va fer merèixer un reconeixement internacional. Com a resultat, va ser convidat a participar a la Biennal de Venècia el 1976 i a la documenta 6 el 1977. Des de llavors va dedicar la seva vida a la creació d’escultures ambientals “a llocs” a gran escala dissenyades específicament per a cada indret i els visitants poden puntualment formar-ne part.En els darrers 50 anys, Karavan ha creat uns 70 llocs a Israel, Europa, Àsia i Estats Units, entre els quals: Ma’alot (Colònia, Alemanya, 1979-1986), Way of Human Rigts (Nuremberg, Alemanya, 1989-1993), Morou Art Forest (Nara Prefecture, Japó,1998-2006), Sinti and Roma Memorial (Berlín, Alemanya, 2000-2012), Culture Square (Tel-Aviv, Israel, 2005-2013) i l’Axe Majeur, tres quilòmetres d’un eix escultural urbà a Cergy Pontoise, al nord de París, en el qual ha estat treballant des de 1980.

www.danikaravan.com