Fundació "Angelus Novus" per a l'estudi de les Arts, la Història i el Pensament

Missió | 

La Fundació és una entitat sense ànim de lucre que té per objecte constituir-se com a centre d'estudis i debats de vocació internacional interessada en la difusió, promoció i comprensió de la figura i l'obra de Walter Benjamin i del pensament contemporani, un centre dedicat a la recerca en arts i humanitats, promotor i defensor dels valors ètics i de la modernitat, de la identitat europea i de la cultura de pau en la societat actual, un espai que des de la cultura de pau en la societat actual, un espai que des de la cultura reivindiqui la memòria històrica, els valors democràtics, els drets humans i tingui Portbou com a lloc històric de frontera i exili que contribueixi a la promoció del seu patrimoni històric cultural i paisatgístic. El nom "Angelus Novus" és el títol d'una aquarel·la de Paul Klee de 1920 que Walter Benjamin adquireix un any més tard en la qual veu "l'àngel de l a istòria" que descriu a la Tesi IX de les Tesis sobre el concepte d'història (1940). Un any més tard, havia previst el nom "Angelus Novus" com a capçalera d'una revista que no va veure la llum.

 

Finalitat  | 

Impulsar la "Casa Walter Benjamin" a Portbou, un centre de referència de vocació europea i internacional en la recerca de l'àmbit de les arts, la història, el pensament, la memòria històrica i democràtica, l'exili, mitjançant publicacions, residències, seminaris i activitats que contribueixin a la missió i finalitat de la Fundació, així com vetllar pel Memorial Passatges / A Walter Benjamin, de l'escultor israelià Dani Karavan a Portbou. 

 

Estatuts | (Descarregar PDF)

Walter Benjamin, 

Fotografia: Fundació Angelus Novus.


Membres del patronat

Presidenta

Maria Pilar Parcerisas i Colomer

Maria Pilar Parcerisas i Colomer / Presidenta
Crítica d'art, assagista i escriptora. Doctora en Història de l'Art i Llicenciada en Ciiències de la Informació. Cofundadora del diari Regió 7, ha publicat nombrosos textos sobre art en llibres i catàlegs. Ha comissariat més de cinquanta exposicions d'art i ha escrit guions per al cinema. Ha publicat el llibre de memòries Equipatge de mà (1997) i un recull de poemes a Falç i Estrelles (2020). Com assagista en l'àmbit de la història de l'art ha publicat Conceptualismo(s). Poéticos, políticos, periféricos. En torno al arte conceptual en España, 1964-1980...(2007), Art & Co. La màquina de l'art (2003), Barcelona Art-Zona (2007) i Duchamp en España (2009). Presidenta de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (2007-2020) i membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (2009-2019). Ha escrit guions per al cinema, entre ells el film L'última frontera (1992) sobre Walter Benjamin, tema en el que és experta. El 2014 creà l'Associació Passatges de Cultura Contemporània a Portbou. Des del 2016 dirigeix i organitza l'Escola d'estiu Walter Benjamin, seminari multidisciplinari que se celebra a Portbou per commemorar la mort d'aquest pensador. El 2014 organitzà el retorn de Dani Karavan, autor del Memorial Passatges a Portbou i es posà el seu nom a l'esplanada del port. Promogué que el memorial fos declarat Bé Cultura d'Interès Nacional i que l'edifici de la futura Casa Walter Benjamin fos Bé Cultural d'Interès Local.

 

Vicepresident

Robert Fàbregas i Ripoll

Robert Fàbregas Coll / Vicepresident
Escriptor, editor i gestor cultural. És diplomat en Educació Social per la Universitat de Girona i ha realitzat dos Postgraus en Cultura Contemporània a la Universitat Oberta de Catalunya. Fou tècnic de Joventut a diferents municipis del Pla de l'Estany i, des del 2011, és Director de Les Bernardes - Espai de Cultura Contemporània de la Diputació de Girona. Va debutar en la seva faceta literària amb Èol o la vida al vent (2015). Tot seguit, publicà Les Banyes de Capricorn (2916) i En un grapat de Lluna (2017), tots ells de la mà d'El Cep i la Nansa edicions. L'any 2018 publicà El mar de l'Est a Rupes Nigra Edicions i l'any següent apareix la seva traducció i al castellà: El mar del Este de Carambuco Edicioines. L'Any 2021, va publicar-se El Somni de l'Astrònom a Edicions del Reremús i, l'any següent, Hikkomori. Escrits des del Refugi a El Cep i la Nansa edicions. Ha creat a Salt les Edicions Reremús, una editorial saltenca, catalana, universal i independent on l'assaig, el pensament i la crítica esdevenen els eixos bàsics de les seves publicacions.

Secretari

Josep Maria Casacuberta i Suñer

Josep Maria Casacuberta i Suñer / Secretari
Investigador científic del CSIC al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG). Doctor en Bioquímica i Biologia Molecular per la UAB, ha estat Professor de la Universitat de Paris 7, a França, i Professor visitant de les Universitats de Sao Paulo, al Brasil, i Minesora, als EEUU i ha treballat com a expert científic per a l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, EFSA. En col·laboració amb Josep Casanova ha realitzat diversos projectes fotogràfics, com ara Com llegim, exposat a la llibreria La Memòria (Barcelona) el 2015, "La Massane", exposat al festival rebel·la't (Barcelona) el 2019, a la llibreria Torcatis a Perpinyà el 2021 i la Sala Walter Benjamin, a Portbou, el 2022, entre d'altres, i COnfinament, les fotos viatgen, exposat a l'Ateneu Santcugatenc (Sant Cugat), el 2022.

 

Vocals

Carles Duarte i Montserrat

Carles Duarte i Montserrat / Vocal
Escriptor, lingüista i gestor cultural i educatiu. Ha publicat una obra literària traduïda a diverses llengües i distingida amb el Premi de la Crítica Catalana i el Premi de la Crítica Serra d'Or. Deixeble de Joan Coromines i Antoni M. Badia i Margarit, és autor, amb Àlex Alsina, d'una Gramàtica històrica del català. Ha estat secretari general de la Presidència de la Generalitat, director i president de la Fundació Carulla i president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. És director general de la Institució Cultural del CIC. Ha rebut la Creu de Sant Jordi i és cavaller de les Arts i les Lletres de la República Francesa.

 

Vocals

Genara de Sert Arnús

Genara de Sert Arnús / Vocal

Doctora en Filosofia, consultora cultural i editora. Va cursar seminaris de llicenciatura de Filosofia a la Universitat de Constança i a la Universitat Ludwig-Maximilian de Munic, a Alemanya, i es va doctorar a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre l’estètica de Theodor W. Adorno, deixeble de Walter Benjamin. Ha treballat com a tècnica editorial a l'Editorial Muchnik Editores i a l'Editorial Geoplaneta del Grup Planeta. Ha estat docent a l'Escola Lliure El Sol, i membre de la redacció de la revista Espai de Llibertat de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, i després professora col·laboradora al Grau d'Educació Social de la Universitat Oberta de Catalunya. És vocal del patronat de la Fundació Sert per la rehabilitació de nens amb discapacitat. És cofundadora d’Art & Law Consultants, una empresa de consultoria i gestió de projectes al sector cultural, així com de l’editorial Art & Law (El dret a l’art), focalitzada en art i filosofia amb les col·leccions Compás de Espera Cuaderno de Arte i Compás de Espera Libros, respectivament. Ha publicat “El concepto de autonomía del arte en Theodor W. Adorno” i “Arte y Libertad”, ambdós al 2023. Des del 2025 és membre de l’ACCA, l’Associació Catalana de Crítica d’Art.

 

Vocals

Francesca Llopis i Planas

Francesca Llopis i Planas/ Vocal

Artista visual i plàstica que ha desenvolupat una obra multidisciplinària partint del llenguatge de la pintura i del vídeo. Ha desenvolupat una obra creativa guiada per una total llibertat de pensament i acció, de base crítica. Es formà a l’Escola Eina, focus de l’avantguarda artística dels anys 70. Pertany a la  generació d’artistes que s’imposà amb força als anys 80, dins els corrents influenciats pel neoexpressionisme alemany i l’expressionisme abstracte nord-americà. Ha treballat en l’àmbit de l’interiorisme i ha realitzat residències artístiques a Varsòvia, Roma i Nîmes. Ha exposat i ha fet intervencions a les galeries Maeght, Montenegro, Eude, al Museu Picasso, a l’espai Metrònom de Barcelona i recentment, ha presentat una videoinstal·lació a l’Arts Santa Mònica i al MNAC, entre altres. Ha destacat en l’ àmbit de la videoinstal·lació i la performance. Ha treballat freqüentment a Alemanya, especialment a Hamburg i, sobretot, al Japó, amb obres com Dealers of Memory (2015). Destaquen els seus llibres d’artista. Reivindica el paper de la dona en l’art i la memòria històrica dins el marc d’un cert humanisme. N’és una mostra la intervenció Llum, amb neó i vidre, al Castell de Montjuïc de Barcelona. Col·labora amb altres artistes del so com Barbara Held i Robert Wyatt-Ellidge.